Nous historiadors israelians

Benny Morris, creador del terme.

Els Nous historiadors israelians (en hebreu: ההיסטוריונים החדשים‎, HaHistoryonim HaChadashim) són un grup d'historiadors israelians que han desafiat les versions tradicionals de la història d'Israel sobre el seu paper en l'«èxode palestí de 1948» i sobre la voluntat àrab d'assolir la pau. El terme va ser encunyat el 1988 per Benny Morris.[1][2] Segons Ethan Bronner de The New York Times, els «nous historiadors han intentat fer avançar el procés de pau a la regió».[3]

Gran part de les fonts primàries utilitzades pel grup provenen de documents del govern israelià disponibles com a resultat de la seva desclassificació trenta anys després de la fundació d'Israel el 1948.[4] Aquest nou corrent historiogràfic va sorgir amb les publicacions dels anys 1980 de quatre estudiosos: Benny Morris, Ilan Pappé, Avi Shlaim i Simha Flapan. Posteriorment, altres historiadors i sociòlegs històrics, entre ells Tom Segev, Hillel Cohen, Baruch Kimmerling, Joel Migdal, Idith Zertal i Shlomo Sand,[5] han estat identificats amb el moviment.[6]

Inicialment rebutjats pel públic, els nous historiadors van guanyar legitimitat a Israel durant la dècada del 1990.[3] Algunes de les seves conclusions han estat incorporades a la ideologia política postsionista.

  1. Benny Morris,Making Israel, University of Michigan Press, 2007.
  2. Benny Morris 1948 and after; Israel and the Palestinians, Clarendon Press, Oxford, 1994. ISBN 0-19-827929-9.
  3. 3,0 3,1 Bronner, Ethan. "The New New Historians", The New York Times, 9 November 2003.
  4. Gelvin, James L. The Israel–Palestine Conflict: One Hundred Years of War. 2d. Cambridge: Cambridge University Press, 2007, p. 129. ISBN 978-0-521-88835-6. 
  5. Pilsa Carandell, Clara «Els "nous historiadors" israelians: els casos d'Ilan Pappé i Shlomo Sand». DUGiDocs, 2020-09.
  6. Erez Casif, Was the State of Israel ‘Really’ Established?, Cambridge Scholars 2013 p.15.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy